[ Back to EurekAlert! ] EMBARGOED: Not for Release Until 8:00 pm in Barcelona / 2:00 pm US ET Thursday, 18 November, 2004
CONTACT: Ginger Pinholster
+202-326-6421
gpinhols@aaas.org
American Association for the Advancement of Science

Un nou fòssil podria ser, fins a l'actualitat, el més proper de tots els grans simis

-els investigadors n'informen a la revista Science

Una nova espècie d’antropomorf de Catalunya (Espanya) anomenada Pierolapithecus catalaunicus o un parent proper, podria haver estat l’últim avantpassat comú de tots els antropomorfs vivents, incloent-hi els éssers humans –diuen els investigadors. L’equip espanyol de palentologia descriu el fòssil descobert en l’edició núm. 19, de novembre, de la revista Science, publicada per l’AAAS, una organització científica sense afany de lucre.

Com altres grans antropomorfs, el Pierolapithecus catalaunicus té la part inferior de l’espina dorsal rígida i altres adaptacions especials per enfilar-se. Aquests trets, més l’edat del fòssil, uns 13 milions d’anys, suggereixen que aquesta espècie probablement tenia un parentiu ben proper al del darrer avantpassat dels grans simis antropomorfs, segons Salvador Moyà-Solà i els seus col•laboradors de l’Institut de Paleontologia Miquel M. Crusafont de la Diputació de Barcelona (Espanya).

Hom creu que els grans antropomorfs, que inclouen orangutans, ximpancés, goril•les i humans, s’originaren a partir dels simis antropomorfs menors, un grup que conté gibons i siamangs moderns, fa d’11 a 16 milions d’anys aproximadament.

No obstant això, les proves de fòssils d’aquest període, el Miocè Mitjà, són escasses i durant molt de temps els investigadors han estat cercant els grans simis que varen sorgir d’aquesta separació.

L’escàs registre fòssil ha generat pretendents diversos incloent-hi el Kenyapithecus i l’Equatorius o els Morotopithecus i Afropithecus més antics, però els fòssils que existeixen indiquen que aquests antics «hominoides» eren més primitius que el Pierolaphitecus- afirma Moyà-Solà.

L’esquelet relativament complet de Pierolapithecus mostra una varietat de trets importants comuns als dels grans simis moderns, segons diuen els investigadors.

«La importancia d’aquest nou fòssil és que, per primera vegada, tots els trets clau que defineixen als grans simis moderns estan ben conservats-afirma Moyà».

Encara que el Pierolapithecus es va descobrir a Espanya, Moyà-Solà creu que aquesta espècie segurament va viure també a Àfrica.

«Àfrica és la fàbrica de primats. En el registre de fòssils del Miocè Inferior i Mitjà d’Àfrica, hi hem trobat una diversitat fantàstica d’hominoides primitius amb constitucions corporals similars a les del mico. A Euràsia, els simis van aparèixer de sobte al Miocè Mitjà –abans, els primats eren gairebé desconeguts. Per aquest motiu, l’àrea d’origen, penso, és Àfrica- diu Moyà-Solà».

L’exemplar que han descobert els investigadors probablement era un mascle, pesava uns 35 kilos i, la forma de les dents, fa pensar que menjava fruites. L’esquelet fou descobert en una excavació paleontològica nova, al barranc de can Vila, prop de Barcelona.

La caixa toràssica, la part inferior de l’espina dorsal i els canells del Pierolapithecus mostren senyals clau d’una habilitat especial per enfilar-se que enllaça aquesta espècie amb els grans antropomorfs moderns. Comparativament, doncs, els micos pertanyen a un grup més primitiu, tenen una capacitat de moviment més quadrúpeda generalitzada i no presenten aquests trets particulars.

Per exemple, la caixa toràssica o el tòrax del Pierolapithecus és similar a la dels grans simis moderns perquè és més ample i plana que la caixa toràssica del mico- segons informen els investigadors.

«El tòrax és la part anatómica més important d’aquest fòssil perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tórax similar al dels simis antropomorfs moderns en la història dels fòssils-diu Moyà-Solà».

«Els especímens d’altres simis, com el Procónsul o Equatorius, incloïen alguns fragments de costelles, però la morfología és primitiva, completament similar a la dels micos-hi- afageix».

Així mateix, els omòplats del Pierolapithecus s’extenen al llarg de l’esquena, com en el cas dels grans simis moderns i éssers humans. En els micos, els omòplats s’ubiquen a ambdós costats de la caixa toràssica, com en els gossos.

En els Pierolapithecus com en els grans simis moderns, la zona lumbar de l’espina dorsal és relativament curta i rígida. Per tant, les vèrtebres d’aquesta part de l’espina dorsal es diferencien de les dels micos, les quals permeten una major flexió i extensió.

«Aquestes adaptacions podrien haver afectat el centre de gravetat dels Pierolapithecus i, podrien haver facilitat el fet de posar-se drets i enfilar-se pels arbres- diuen els investigadors».

«A més, en els Pierolapithecus i els grans simis moderns, només un dels dos òssos de l’avantbraç “articula” o s’uneix, flexiblement, amb el canell. Aquest tret permet un grau relativament ample de rotació de la mà i, probablement, l’ajudava a enfilar-se – segons Moyà-Solà».

El crani del Pierolapithecus era també distintivament similar al dels grans simis antropomorfs – diuen els autors. La cara és relativament curta, l’estructura parteix de la part superior del nas i es troba al mateix pla que els ulls. En els micos, el cavallet entre els ulls interfereix amb el pla de visió.

El Pierolapithecus també té alguns trets més primitius similars als del mico, com la cara en pendent i els dits dels peus i de les mans curts. Moyà-Solà i els seus col•laboradors creuen que això és senyal que diversos trets sorgiren separadament i, potser més d’una vegada, en l’evolució dels simis.

Per exemple, sovint s’ha pensat que les habilitats per enfilar-se i penjar-se han evolucionat conjuntament però els curts dits del Pierolaphitecus indiquen que no era un animal que es pogués penjar gaire. Els trets relacionats amb l’habilitat de penjar-se podrien haver evolucionat diverses vegades i aparèixer posteriorment en els grans simis-proposen els investigadors.

El primer indici de l’existència del Pierolapithecus fou una dent canina desenterrada per una excavadora que netejava el terreny per treballar-hi.

Els paleontòlegs a Espanya diuen: «hom no troba un bon fòssil, els bons fòssils et troben a tu»- comenta Moyà-Solà.

Els col•laboradors del Dr. Moyà-Solà són Meike Köhler, David M. Alba i Isaac Casanovas-Vilar de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont de la Diputació de Barcelona, Espanya; i Jordi Galindo de Palaeothèria, S.C.P. Provençals, de Barcelona, España. David M. Alba també és membre de Palaeotheria, S.C.P. Provençals, de Barcelona, Espanya.

L’estudi ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, Departaments d’Universitats i Recerca i de Cultura de la Generalitat de Catalunya, CESPA GR, Ministerio de Educación y Ciencia, Fundació La Caixa, Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel, i la Iniciativa de Investigación de los Orígenes Humanos (Researching Hominid Origins Initiative).

###

L’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science (AAAS)) és la societat científica general més gran del món i publica la revista Science (www.sciencemag.org). L’AAAS (www.aaas.org) es fundà el 1848 i treballa al servei d’unes 265 organitzacions i acadèmies de ciències afiliades amb un abast de 10 milions de persones. Science compta amb la circulació pagada més gran de totes les publicacions de ciències generals amb procés de revisió paritària del món i el seu nombre total de lectors és d’un milió de persones aproximadament. L’AAAS, una organització sense afany de lucre, està oberta a tothom i compleix la missió de «contribuir a l’avenç de la ciencia i servir a la societat» mitjançant iniciatives a la política de les ciències, programes internacionals, ensenyament de les ciències, entre molts altres àmbits. Per a les darreres novetats sobre investigació podeu visitar EurekAlert! www.eurekalert.org, el millor lloc web de notícies científiques i un servei de l’AAAS.


[ Back to EurekAlert! ]