Skip to main content
EMBARGOED: Not for Release Until 8:00 pm in Barcelona / 2:00 pm US ET Thursday, 18 November, 2004

Un nou fòssil podria ser, fins a l'actualitat, el més proper de tots els grans simis

-els investigadors n'informen a la revista Science

Una nova espcie dantropomorf de Catalunya (Espanya) anomenada Pierolapithecus catalaunicus o un parent proper, podria haver estat lltim avantpassat com de tots els antropomorfs vivents, incloent-hi els ssers humans diuen els investigadors. Lequip espanyol de palentologia descriu el fssil descobert en ledici nm. 19, de novembre, de la revista Science, publicada per lAAAS, una organitzaci cientfica sense afany de lucre.

Com altres grans antropomorfs, el Pierolapithecus catalaunicus t la part inferior de lespina dorsal rgida i altres adaptacions especials per enfilar-se. Aquests trets, ms ledat del fssil, uns 13 milions danys, suggereixen que aquesta espcie probablement tenia un parentiu ben proper al del darrer avantpassat dels grans simis antropomorfs, segons Salvador Moy-Sol i els seus collaboradors de lInstitut de Paleontologia Miquel M. Crusafont de la Diputaci de Barcelona (Espanya).

Hom creu que els grans antropomorfs, que inclouen orangutans, ximpancs, gorilles i humans, soriginaren a partir dels simis antropomorfs menors, un grup que cont gibons i siamangs moderns, fa d11 a 16 milions danys aproximadament.

No obstant aix, les proves de fssils daquest perode, el Mioc Mitj, sn escasses i durant molt de temps els investigadors han estat cercant els grans simis que varen sorgir daquesta separaci.

Lescs registre fssil ha generat pretendents diversos incloent-hi el Kenyapithecus i lEquatorius o els Morotopithecus i Afropithecus ms antics, per els fssils que existeixen indiquen que aquests antics hominoides eren ms primitius que el Pierolaphitecus- afirma Moy-Sol.

Lesquelet relativament complet de Pierolapithecus mostra una varietat de trets importants comuns als dels grans simis moderns, segons diuen els investigadors.

La importancia daquest nou fssil s que, per primera vegada, tots els trets clau que defineixen als grans simis moderns estan ben conservats-afirma Moy.

Encara que el Pierolapithecus es va descobrir a Espanya, Moy-Sol creu que aquesta espcie segurament va viure tamb a frica.

frica s la fbrica de primats. En el registre de fssils del Mioc Inferior i Mitj dfrica, hi hem trobat una diversitat fantstica dhominoides primitius amb constitucions corporals similars a les del mico. A Eursia, els simis van aparixer de sobte al Mioc Mitj abans, els primats eren gaireb desconeguts. Per aquest motiu, lrea dorigen, penso, s frica- diu Moy-Sol.

Lexemplar que han descobert els investigadors probablement era un mascle, pesava uns 35 kilos i, la forma de les dents, fa pensar que menjava fruites. Lesquelet fou descobert en una excavaci paleontolgica nova, al barranc de can Vila, prop de Barcelona.

La caixa torssica, la part inferior de lespina dorsal i els canells del Pierolapithecus mostren senyals clau duna habilitat especial per enfilar-se que enllaa aquesta espcie amb els grans antropomorfs moderns. Comparativament, doncs, els micos pertanyen a un grup ms primitiu, tenen una capacitat de moviment ms quadrpeda generalitzada i no presenten aquests trets particulars.

Per exemple, la caixa torssica o el trax del Pierolapithecus s similar a la dels grans simis moderns perqu s ms ample i plana que la caixa torssica del mico- segons informen els investigadors.

El trax s la part anatmica ms important daquest fssil perqu s la primera vegada que sha trobat un trax similar al dels simis antropomorfs moderns en la histria dels fssils-diu Moy-Sol.

Els especmens daltres simis, com el Procnsul o Equatorius, incloen alguns fragments de costelles, per la morfologa s primitiva, completament similar a la dels micos-hi- afageix.

Aix mateix, els omplats del Pierolapithecus sextenen al llarg de lesquena, com en el cas dels grans simis moderns i ssers humans. En els micos, els omplats subiquen a ambds costats de la caixa torssica, com en els gossos.

En els Pierolapithecus com en els grans simis moderns, la zona lumbar de lespina dorsal s relativament curta i rgida. Per tant, les vrtebres daquesta part de lespina dorsal es diferencien de les dels micos, les quals permeten una major flexi i extensi.

Aquestes adaptacions podrien haver afectat el centre de gravetat dels Pierolapithecus i, podrien haver facilitat el fet de posar-se drets i enfilar-se pels arbres- diuen els investigadors.

A ms, en els Pierolapithecus i els grans simis moderns, noms un dels dos ssos de lavantbra articula o suneix, flexiblement, amb el canell. Aquest tret permet un grau relativament ample de rotaci de la m i, probablement, lajudava a enfilar-se segons Moy-Sol.

El crani del Pierolapithecus era tamb distintivament similar al dels grans simis antropomorfs diuen els autors. La cara s relativament curta, lestructura parteix de la part superior del nas i es troba al mateix pla que els ulls. En els micos, el cavallet entre els ulls interfereix amb el pla de visi.

El Pierolapithecus tamb t alguns trets ms primitius similars als del mico, com la cara en pendent i els dits dels peus i de les mans curts. Moy-Sol i els seus collaboradors creuen que aix s senyal que diversos trets sorgiren separadament i, potser ms duna vegada, en levoluci dels simis.

Per exemple, sovint sha pensat que les habilitats per enfilar-se i penjar-se han evolucionat conjuntament per els curts dits del Pierolaphitecus indiquen que no era un animal que es pogus penjar gaire. Els trets relacionats amb lhabilitat de penjar-se podrien haver evolucionat diverses vegades i aparixer posteriorment en els grans simis-proposen els investigadors.

El primer indici de lexistncia del Pierolapithecus fou una dent canina desenterrada per una excavadora que netejava el terreny per treballar-hi.

Els paleontlegs a Espanya diuen: hom no troba un bon fssil, els bons fssils et troben a tu- comenta Moy-Sol.

Els collaboradors del Dr. Moy-Sol sn Meike Khler, David M. Alba i Isaac Casanovas-Vilar de lInstitut de Paleontologia M. Crusafont de la Diputaci de Barcelona, Espanya; i Jordi Galindo de Palaeothria, S.C.P. Provenals, de Barcelona, Espaa. David M. Alba tamb s membre de Palaeotheria, S.C.P. Provenals, de Barcelona, Espanya.

Lestudi ha comptat amb el suport de la Diputaci de Barcelona, Departaments dUniversitats i Recerca i de Cultura de la Generalitat de Catalunya, CESPA GR, Ministerio de Educacin y Ciencia, Fundaci La Caixa, Fundacin Conjunto Paleontolgico de Teruel, i la Iniciativa de Investigacin de los Orgenes Humanos (Researching Hominid Origins Initiative).

###

LAssociaci Americana per a lAven de la Cincia (American Association for the Advancement of Science (AAAS)) s la societat cientfica general ms gran del mn i publica la revista Science (www.sciencemag.org). LAAAS (www.aaas.org) es fund el 1848 i treballa al servei dunes 265 organitzacions i acadmies de cincies afiliades amb un abast de 10 milions de persones. Science compta amb la circulaci pagada ms gran de totes les publicacions de cincies generals amb procs de revisi paritria del mn i el seu nombre total de lectors s dun mili de persones aproximadament. LAAAS, una organitzaci sense afany de lucre, est oberta a tothom i compleix la missi de contribuir a laven de la ciencia i servir a la societat mitjanant iniciatives a la poltica de les cincies, programes internacionals, ensenyament de les cincies, entre molts altres mbits. Per a les darreres novetats sobre investigaci podeu visitar EurekAlert! www.eurekalert.org, el millor lloc web de notcies cientfiques i un servei de lAAAS.